In Natiuitate D.N.I.C.

Feliz Navidad y Próspero 2012
Bon Nadal i Feliç Any 2012
Buon Natale ed Anno 2012
Heureux Noël et Année 2012
Merry Christmas and Happy 2012


(Foto: Balbino Ferrero)

Archivo Sor Magdalena Cruells y Comas-II

Archivo Sor Magdalena Cruells y Comas-I

Sor Magdalena Cruells y Comas

Nació en I865 en Aiguafreda (Barcelona). Murió el I8 de septiembre de I943 en Basilé. Vino a las Misiones en I893 y estuvo trece ahos en Corisco y cuatro en Elobey, luego en Santa-Isabel y Basilé. Cuántos sacrificios, molestias y privaciones Suponen cincuenta afios de vida misionera y en aquellos primitivos tiempos. Su primera vivienda la casita de nipa (primer Colegio Misión de nuestras Madres j en Santa Isabel. Y contaba nuestra buena Hermana que en las noches de vendaval o tornado debian apuntalar la casa para evitar que Se les cayese encima. Alli reinaba la santa pobreza en todo su esplendor, digna y firme base del edificio misionero que hoy contemplamos. Vivió siempre humilde y recogida y en intima unión con Dios. Si su Angel Custodio nos dictara su vida se podría formar un grueso volumen, que nos manifestaría y podriamos aprender la vida interior con toda su cohorte de virtudes escondidas en la vida ordinaria y de todos los dias. Un mes aproximado antes de su paso a mejor vida, le comuni~ó el Excmo. Sr. D. Juan Fontán, Director General de Marruecos y Colonia$, y que antes había sido Gobernador General dP (~ i Espafiola y gran apreciador de las Misioneras (e. p. d.), el haberle sido otorgada la gran Cruz de Isabel la Católica, al igual que a la ~da. M. Concepción Chávarri y Rda. M. María Jacobé Orduna juntamente con la de Carlos III a la Rdma. M. General. Rosario Rifá. A las Madres se les otorgaba como a beneméritas Misioneras espanolas, y a Sor Magdalena en prueba de admiración por haber cumplido los cincuenta anos de Colonia. Mas el Sehor hizo ~ que esta medalla honorífica otorgada a sus méritos misioneros | fuese a recibirla del buen Jesús, fiel remunerador de todos los sacrificios, en la Mansión de las Eternas recompensas, el 18 del ! siguiente mes, septiembre de 1943. Eran las tres de la madrugada del dicho día 18. Mucho tiempo hacía que nuestra querida Hermana estaba achacosa a causa de su avanzada edad, pero al fin se compadeció el Sehor de su fiel sierva y le llamó a Sí. Dejó de existir sin congojas ni penosa ! agonía. Su alma se desprendió suavemente y sin esfuerzo ninguno, de aquel cuerpo, fiel compahero de sacrifiicios y heroísmo tan sólo conocidos por Dios. Como fruto sazonado y de dulcísimo sabor divino, se desprendió del bendito árbol de la Congregación | para ser presentado por la Virgen Inmaculada a la mesa celestial del Esposo Divino. El mismo día, por la tarde, se dispuso el entierro. Debían bajarla de Basilé a las tres para tenerla algunas horas en el hospital, donde se habían reunido todas las Hermanas posibles de las tres casas: Santa Teresita, Orfanato, Hospital. El cadáver no bajaba. ;Qué habría pasado en Basilé? Antes de la hora sehalada desfilaron ante los restos de nuestra Hermana muchos soldados, jefes y familias europeas. Un militar pidió permiso para besarle los pies, y como le fuera concedido todos los demás le imitaron, arrodillándose a rezar primero e imprimiendo luego el devoto beso. Los coches militares eran los encargados de trasladar las nihas, las misioneras y el féretro al hospital. Subieron dos coches y bajaron las nihas con sus profesoras. Los jefes no permitieron a nadie coger el ataud. sino que ellos mismos lo llevaron en hombros hasta el coche previamente preparado. En el mismo subió el Rdo. Padre y los monaugillos con la Cruz parroquial. Abrieron la marcha las nihas del Colegio de Santa Teresita, seguían el Orfanato y el Colegio de Basilé. Presidían el duelo las Rdas. Madres, varias Oblatas de María Inmaculada, senoras, médicos y prclcticantes del Servicio S~nitario Colonial. Todo el trayecto el ~, el Rdo. Padre y los monaguillos con la Cruz parroquial. Abrieron penitenciales. Al llegar a la catedral ~alió la Cruz y el Clero y se r~iró la Cru% de Basilé. En el sitio de costumbre se despidió el duelo, pasando los sehores todos delante de las Madres para testimoniarles su condolencia. Las Hermanas, Oblatas y nihas fue- ~ | ron acompanando el coche mortuorio en orden procesional hasta el cementerio. Allí estaban el Rdo. P. Administrador y dos Hermanos. que habían preparado el enterramiento. Colocaron el ataud y ofrecieron la l?ala a la Rda. M. Visitadora, que echó la '~ tierra la primera; siguió el párroco, luego el jefe militar que representaba al Excmo. Sr. Gobernador, quien cogió con la mano un punado de tierra, que después de besarle la arroj6 a la fosa. En aquel momento nuestroPA ojos lloraron y pronunciamos muy d~ Bibliografía Las misioneras de la Inmaculada Concepción. Guinea española 1885-1955.

Oblatas de las Misioneras de la Inmaculada Concepción

Hermana Imelda Mak~l~ natural de Claret de Batete, que falleció en Nkuefulán el 29 de mayo de 1936 con muerte edi- ficanti$ima- ! Hermana Regina Saeló. natural de Basupú del Oeste; después de una vida religiosa muy edificante, murió tripánica, en Basilé, en 1914. Hermana Clotilde Buelako, hija de Rioli y de Looto. Nació en Rebola en 1893. Profesó en 1915. Hermana Eugenia Bosari, natural de Rebola (Fernando Poo). Profesó en 1915. Murió en la paz del Senor en 1943, después de sobrellevar con santa paciencia la terrible enfermedad de la lepra ' por espacio de dieciséis aíios. Hermana Felisa Bi~eba. Nació en Bokoko. Ingresó el 19 de marzo de 1915. Falleció en el Hospital de Santa Isabel el 15 de febrero de 1949. Hermana Rosario Momesari, hija de Santiago y de Ana Loechi. Nació el 13 de marzo de 1909 en Claret de Batete. Ingresó en 1929. Hermana Inés Boese. Nació en Santa Teresa de Bososo en 1915. Murió en Bata el 1 de junio de 1942 con muerte edificantisima. Hermana Marta Membila, hija de José y de Verónica Mayoko. Ingres6 en el Noviciado el 19 de marzo de 1936. Profesó el 19 de marzo de 1938. Hermana Juliana Borikó, hija de Riego y de Sicacha, natural de Basakato del Este. Naci6 en 1918. Ingresó en el Noviciado el 19 de marzo de 1936. Profesó el 19 de marzo de 1938. Hermana Manuela Bosao, hija de Francisco y de Domitila. Nació en Batete el 19 de diciembre de 1918. Ingresó en el Noviciado el 19 de marzo de 1936. Hermana Josefa Sánchez, hija de José y de Manuela. Nació en 1921. Ingresó en el Noviciado el 19 de marzo de 1936. Profesó el 19 de marzo de 1938. Hermana Montserrat Beri, hija de Beri y de Luisa. Nació en 1921. Ingresó en el Novi~.iado el 19 de marzo de 1936. Profesó el 19 de marzo de 1938. ~ ! Hermana Catalina Yosaya, hija de Yosaya y de Bitema. Nació Visto Rifiutato Percentuale Caratteri 1483 16 98.92 en Musola el afio 1921. Ingresó en el Noviciado el 19 de marzo de 1936. Profesó e ]5 de marzo de 1938. Hermana Carmen Erimó, hija de Martin y de Teresa. Nació el 7 de agosto de i920. Ingresó en ei Noviciado el 19 de marzo de 1936. Profe»ó el 19 de marzo de 1938. Hermana Josefa Nchama, hlja de Olinga y de Cristina. Nació en 1917. Ingresó en el Noviciado el 19 de marzo de 1936. Profesó el 19 de marzo de 1938. Herman~ Regina Bisaba, hija de Erimola y de Rijole. Nació en Moeri el ano 1919. Ingresó en el Noviciado el 19 de agosto de 1936. Hermana Carmen Mbonwuedi, hija de Gustavo y de Maoye. Nació en Bongaele el 16 de julio de 1921. Ingresó en el Noviciado el ~ de Iebrero de 1937. Profesó el 19 de marzo de 1939. Hermana Concepción Avora, hija de Pedro Ondó y de Ana. Nació el 24 de enero de 1918 en Evinayong. Ingresó en el Noviciado el 29 de ~brerc de 1937. Profesó el 15 de agosto de 1939. Hermana Catalina de Jesús Silo. hija de José y de Monongo. Nació en 1919 en Upandjo (Río Benito). Ingresó en el Noviciado el 29 de febrero de 1937. Profesó el 19 de marzo de 1939. Hermana Adelalda Mmala, hija de Mmala y de Motalari. Nació en 1918 en Batete Ingresó en el Noviciado el 4 de marzo de 1937. Profesó el 15 de agosto de l939. Hermana VerSl~ica Makole, hija de Makole y de Matilde. Nació en 1917 en Batete. Ingresó en el Noviciado el 16 de marzo de 1937. Profesó el 19 de marzo de 1939. Hermana luli3 Mahomo, hija de Bernardo y de María. Nació el 12 de enero de 1921 en Batete. Ingresó en el Noviciado el 16 de marzo de 1937. Profesó el 15 de agosto de 1939. Hermana Clemencia Boloria, hija de Boloria y de Laesá. Nació en 1917 en Santa Teresa de Bososo. Ingresó en el Noviciado el 18 de m~yo de 1937. Profesó el 19 de marzo de 1939. Hermana Juana Mbá, hija de Mbá y de Okó. Nació en 1918 en Ngono. Ingresó en el Noviciado el 28 de enero de 1938. Profesó el 31 de mayo de 1940. Hermana Ana Bisabenga, hija de Alberto y de Ngundi. Nació en Mabemang. Ingresó en el Noviciado el 28 de enero de 1938. Profesó el 31 de marzo de 1940. Murió santamente en Nkuefulán el 10 de agosto de 1944. Hermana Genoveva Njila, hija de José y de Julia Ubango. Nació el 4 de julio de 1920 en Río Benito. Ingresó en el Noviciado el 28 de enero de 1938. Profesó el 31 de marzo de 1940. _ 195— Visto Rifiutato Percentuale Caratteri 1826 6 99.67 _ Hermana Cristina Maguga, hija de Lui~' y de Lucía. Nació en 1921 en Río Ekuktf:` Ingres6 en el Noviciado el 28 de enero de 1938. Profesó el 31 de marzo de 1940. ~ Hermana M6nica~Rondo, hija de Luis y de Asunción Makoso. Nació en RSo Ekuku ~Bata) el 4 de mayo de 1921. Ingresó en-el Noviciado el dia 28 de enero de 1938. Profesó el 31 de marzo de 1940 Hermana Rosalia Bisoko. Nació en 1922 en Batete. Ingresó en el Noviciado el 18 de marzo de 1939. Profesó en marzo de 1941. Murió en la paz del Senor el 24 de diciembre de 1942 en Nkuefulán. Hermana Margarita Meda. Nació en 1923 en Batete. Ingresó en el Noviciado el 3 de noviembre de 1939. Profesó el 19 de marzo de 1942. Falleció con muerte edificante en 1948 en el Hospital de. Santa Isabel. Hermana Constantina S~, hija de José y de Abú. Nació en 1917. Ingresó en el Noviciado el día-21 de febrero de 1940. Profesó el 19 de marzo de 1942. Hermana Margarita Afene, hija de Mbameyo y de Carmen Achaba. Natural de Opuam. Ingresó en el Noviciado el 21 de febrero de 1940. Profe~ó el ]9 de marzo de 1942. Hermana Joaquina Belobe. Nació en 1923 en B.asakato del Este Ingresó en el Noviciado el 27 de febrero de 1940. Profesó el 19 de marzo de 1942. Falleció, pasando a mejor vida, en 1949. , Hermana Anastasia Botala, hija de Joaquín y de Federica y natural de Rebola. Ingresó en el Noviciado el 27 de febrero de 1940. Profesó el 19 de marzo de 1942. Hermana Anastasia Dikuselé, hija de Tomás y de María. Nació en 1920 en Rebola. Ingresó en el Noviciado el 27 de febrero de 1940. Profesó el 19 de marzo de 1942. Hermana Justina Piter, hija de Piter y de María. Nació en 1925 en Musola. Ingresó en el Noviciado el 13 de mayo de 1940. Profesó el 19 de marzo de 1942. Hermana Beatriz Yos.aya, hija de Yosaya y de Cristina. Nació en 1925 en Musola. Ingresó en el Noviciado el 22 de enero de 1941. Profesó el 19 de marzo de 1943. Hermana Carmen Lompe. Nació en 1927 en Bariobé. Ingresó en el Noviciado el 1 de febrero de 1941. Profesó el 19 de marzo de 1943. Murió santamente en Basilé en 1948. Hermana Cl~ra Ekuku, hija de Ekuku y de Bisoko. Nació en 1924 en Basakoto del Este. Ingresó en el Noviciado el 1 de febrero de 1941. Profesó el 19 de marzo de 1943. -- 196— Visto Rifiutato Percentuale Caratteri 1788 7 99.61 Hermana Teresita Chalé, hija de Chalé y de Sicachcl. Naciff en 1924. Ingresó en el Noviciado el 1 de febrero de 1941. Proiesó el 19 de marzO de 1943. Herman~ Engracia Ngue, hija de Ngue y de Cecilia. Nació ' el 5 de marzo de 1919 en Claret de Batete. Ingresó en el No- viciado el 18 de marzo de 1941. Profesó el 19 de marzo de 1943. Falleció en Nkuefulán el 7 de agosto de 1944. Hermana Asunción Nsengle. Ingresó en el Noviciado el día • 22 de marzo de 1941. Profesó el 19 de marzo de 1943. Hermana Catalina ~Iechá, hija de Eyene y de Teresa. Nació en 1925 en Mbá. Ingresó en el Noviciado el 30 de marzo de 1943. Profesó el 19 de marzo de 1945. t Hermana Julia Avomo, hija de José y de Elá Adugu. Na- ció el 28 de diciembre de 1925 en Mbe. Ingresó en el Noviciado el 30 de marzo de 1943. Profesó el 19 de marzo de 1945. Hermana Edita Adá, hija de Mekó y de Nda. Nació en Ma- yán (Ebebiyin). Ingresó en el Noviciado el 30 de marzo de 1943. Profesó el 19 de marzo de 1945. Hermana Ana Mechá, hija de Nguema y de Asángono. Nació en 1929 en Ebazole. Ingresó en el Noviciado el ~6 de abril de 1943. Profesó el 19 de marzo de 1945. Hermana Inés Mbang, hija de Mbomeyo y de Mayé. Nació en 1925 en Mabeng. Ingresó en el Noviciado el 16 de'abril de 1943. Profesó el 19 de marzo de 1945. Hermana Rosalía Bindang, hija de Miguel y de Francisca. Nació en 1926 en Ayatang. Ingresó en el Noviciado el 16 de abril de 1943. Profesó el 19 de marzo de 1945. Hermana Magdalena Masá, hija de José y de Trifina. Nació en 1926. Ingresó en el Noviciado el 16 de abril de 1943. Profesó el 19 de marzo de 1945. Hermana Manuela SaIiaba. Nació el 22 de diciembre de 1925 en Balombe. Ingresó en el Noviciado el 8 de febrero de 1944. Falleció con una muerte envidiable el 30 de agosto de 1947, en el Hospital de Santa Isabel. Hermana Carmen Njumu, hija de Nvé y de Esperanza. In- gresó en el Noviciado el 9 de febero de 1944. Hermana Francisca Madza, hija de Pablo y de Antonina. In- gresó en el Noviciado el 9 de febrero de 1944.Profesó el 19 de marzo de 1946. Hermana Montserrat Moisés, hija de Moisés v de Isabel. Na- ció en marzo de 1925 en San Carl~s. Ingresó en el Noviciado el 15 de febrero de 1944.Profesó el 19 de marzo de 1946.

Madres de las Misioneras de la Inmaculada Concepción

?7 de enero de 1885. Rda. M. María de Jesús Guell Baltá. Nació en 1833 en Villafranca del ~anadés (Barcelona) y murió el 27 de diciembre de 1919 en Barcelona. M. Alejandra Sibila Comas. Nació en 185O en Manresa (Barcelona) y murió el 18 de mayo de 1891 en Sitges (Barcelona). M. Constanza Selva Matamala. Nació en 1851 en Sesgayolas (Barcelona) y murió el 28 de noviembre de 1919 en Villanueva y Geltrú (Barcelona). M. Beatriz Monrós Gunfaus. Nació en 1861 en Artés (Barcelona) y murió el 1 de febrero de 1920 en San Franci~co (R. Argentina) M. María de los Angeles Perera Canongía. Na ió en 1862 en Manresa (Barcelona) y murió el 24 de febrero de 1953 en San Ginés de Vilasar (Barcelona). 2 de enero de 1887. M. Mercedes Martí Artés. Nació en 1837 en La Habana, (Cuba) y murió el 22 de mayo de 1893 en alta mar y fué enterrada en Sierra Leona (Africa). M. Juana Barrera Casals. Nació en 1843 en Lérida y murió el 6 de marzo de 1915 en Mataró (Barcelona). M. María Presentación Cirera Olivella. Nació en 1863 en Villanueva y Geltrú (Barcelona) y murió el 21 de abril de 1938 en Villanueva y Geltrú (13arcelona). 21 de enero de 1888. M. María Pía Gorgori Viladrich. Nació en 1844 en Valldarqués (Lérida) y murió el 30 de mayo de 1925 en Tarrasa (Barcelona)~ ~1. María Victorias Vila Vidal. Nació en 1856 en Olot y mtJrió el 4 de junio de 1934 en San Gervasio (Barcelona). ~. Paciencia Arbós Amigó. Nació en 1857 y murió el 7 de ncviembre de 1888 en Santa Isabel (Fernando Poo). ~. Loreto Moragas Parras. Nació en 1857 y murió el 25 de aoosto de 1888 en Santa Isabel (Fernando Poo). t de enero de 188.~. ~I. I rtelda Calaf Po£món. Nació en 18Gl y murió el 15 de •~_ rtlayo de 1914 en Vilasar (Barcelona). 1. r~'ra tcisca Serena Serra. Nació en ]861 en Solsona (L~a) y murió el 6 de noviembre de 1951 en Tarifa (Cádiz). - G, _ Visto Rifiutato Percentuale Caratteri 1567 30 98.09 ) de Rctubre de 189b. ~ . - M. María Europa Mu~arró Sastre. Nació en 1861 en Centellas (Barcelona) y murió el 15 de enero de. 1932 en Córdoba (Re_~ ~ pública Argentina). M. María de la Alegría Pujol. Nació en Vilasar (Barcelona) y murió en septiembre de 1936 en Vilasar. 1!) de enero de 1891. M. Mode£ta Quer Playá. Nació en 1856 y murió el 27 de marzo , de 1916 en San Gervasio (Barcelona). M. Juliana Filbá Ccrnelles. Nació en 1861 en Mataró (Barcelona) y murió el 28 de abril de 1929 en Tarra~a (Barcelona). M. María de la Saleta Porta Batalla. Nació en 1870 en Baldomá (Lérida) y murió el 26 de septiembre de 1939 en Za-, ragoza. D de al~ril de 18!)X. M. María de las Angustias Va,ué Casellas. Nació en Selva del Camp (Tarragona) y murió el 11 de diciembre de 1904 en Sitges (Barcelona). M. María de las Granias Terrés Pedra. Nació en 1864 en Tragó de Noguera y murió el 25 de diciembre de 1945 en San Gervasio (Barcelona). t 1~ de cctubre de 18'.)X. M. Amalia Lluch Comes. Nanió en 1862 y murió el 8 de agosto de 1893 en Corisco (Guinea Espanola). ~1. de Belcn Tilnone(ia Glmps. ~ació en 1~,69 cn Tu~;ent (T,éri(la) murió cl 11 de enero ~c 19.)1 cn Vilasar (13:1rcclona). ~o de julio de 18~3. M. Magdalena Cruells Comas. Nació en 1865 en Aiguafreda (Barcelona) y murió el 18 de ~eptiembre de 1943 en Basilé (Fernando Poo). ~, de enero de 1~'~4. M. Ginés Salvat Ferrer. Nació en 1862 y murió el 2 de sep~ tiembre de 1915 en Ceuta. de mayo de 1~'.)4. M. María Salomé Tcrres Chisllás. Nació en 1868 en Sa~ Andrés de Palomar (Barcelona) y murió el ]6 dc junio de 194 en Morón de la Frontera (Sevilla). M. Loreto Vagué Casellas. Nació en 1872 en Selva del ~amp~ (Tarragona) y murió el 27 de junio de 1946 en Vilasar (Ba~ celona). I:Q 3~ Visto Rifiutato Percentuale Caratteri 1411 25 98.23 ~I de julio de 189.~. M. María ~e las Victorias Margineda Hóms. Nació en 1874 en Cardona (Barcelona) y murió el 24 de agosto de 1936 en Sitges ,~Barcelona). M. María de la Palma Sensada Canal. Nació en 1877 en Solsona (Lérida) y murió el 9 de febrero de 1946 en Barcelona. 1.') cic er.ero de 189G. M. Ignacia Perera Badía. Nació en 1856 en Manresa (Barcelona) y murió el 10 de diciembre de 1922 en Barcelona. M. Antonina Perdomo Santana. Nació en 1869 en Arucas (Canarias) y murió el 2 de julio de 1936 en Santa Isabel (Fernando Poo). 5) de julio de 18D¢. M. Paulina Llabot Riba. Nació en 1863 y murió el 25 de abril de 1913 en Ceuta. M. María de la Ayuda Pinsach Viíias. Nació en 1863 en Ullastrell (Gerona) y murió el 6 de noviembre de 1947 en Tari;a (Cádiz). 17 de enero d~ 18!1~. M. Margarita Comas Pradell. Nació en 1860 en Vich (Barcelcna) y murió el 16 de julio de 1924 en Córdoba (Espana). M. Ambrocia Sellar~s Clariana. Nació en 1869 en Lérida y murió el 12 de julio de 1914 en Villanueva y Geltrú (Barcelona). I') de octubre de 1897. M. Amalia Giol Gros. Nació en 1869 en Santa Coloma Saserra (Barcelona) y murió el 13 de mayo de 1916 en Elobey (Guinea E~panola). ':t d~ junio de 18 ~ M. Lut

Álbum de Apeles

Para dedicatorias y homenajes

In memoriam

Se ruega una oración por el alma de quienes me distinguieron por su amistad ó enemistad

Dr. Adolfo Abril
Dña Ágata de Caralt
S.E.R. il Card. Em.mo Agostino Cardinalis Casaroli 
Ldo. Agustín Huertas (+)
D. Agustín Rodríguez
Mn. Albert Taltavull
Mn. Albert Taulé
Rdo. P. Alejandro Rey-Stolle, S.I.
Ilmo. D. Alejandro Villanueva, Coronel
Em.mo. e R.mo Mons. Dott. Alfons M. Cardinalis Stickler. S.D.B.
Rdo. P. Alfonso Fernández (+) , M.S.C.
D. Alfonso-Carlos Fal-Conde
Ecc.mo. e R.mo Mons. Custodio Alvim Pereira, Arcivescovo e Canonico di San Pietro
R.P. Michel André
Sen. Amintore Fanfani
Rdo. P. Ángel García, S.D.B.
Ángel Palomino
Ángela Mendizábal
S.E.R. il Card. Em.mo Angelo Cardinalis Felici
Anita Gil Salafranca
Anni Monika Hesse
Excm. Anton Cañellas, Síndic de greuges
Ilmo. D. Antoni Gutiérrez Díaz, Diputado
D. Antoni Trullà
Ilmo. Dr. Antonio Pau y Arriaga
Enno. y Rdmo. Antonio Cardinalis Quarracino
Antonio Ozores
Ecc.mo. Mons. Arrigo Pintonello, Vicario generale castrense
Ilmo. y Rdmo. Mons. Aurelio Querol y Lor, Deán de la S.I.C.B. de Tortosa
Dña Aurora Díaz Plaja
Avel.lí Artís Gener
D. Avelino Estévez
Ilmo. Sr. Barón de Bugete
Rdo. P. Bartolomé Vicens Fiol , O.P.
S.M. Baudoin de Bélgique
D. Bernardo Soriano Guillén
Campá
Carla Duval
S.E. il duca Carlo Colonna
D. Carlos de Oñate
Ilmo. D. Carlos Fanlo, Magistrado
D. Carlos Fisas
D. Carlos Pérez de Rozas
S.A.R. D. Carlos-Hugo de Borbón-Parma y Borbón-Busset
Dña. Carmen-Cayetana Ordóñez González-Lucas, Carmen Ordóñez
Dña. Carmen-M. Ferrer
S.A.R. Dña. Beatriz de Borbón, Princesa de Civitella-Cesi e Infanta de España
Dña.Conchita Vilella Gimeno
Ilma. Sra. Condesa de Caralt
Ilma. Sra. Condesa de Morata del Jalón
Ilmo. Sr. Conde de Monterrón
Marchesa Cristina Marconi
S.E.R. Mons. Cyriaque Siméon Obamba
Sua Serenità il Principe Cyril Toumanoff
Mademoiselle Dénise Lebon
Ilmo. Rdo. Dimas Flores
S.E.R. Dino Cardinalis Monduzzi
N'Eduard Delgado
Egon Fürstenberg
Dña. Eleuteria Vicente
S.E. la Principessa Eliane Radzwill
Rdo. P. Elías Ferreres, Sch. P.
S.E. la Principessa Donna Elvina Pallavicini
Dña. Emilia Martínez y Ortiz de Orruño
Dña. Encarna Sánchez
Rdo. Enrique Batiste Ferreres, Beneficiado de la S.I.C.B. de Tortosa
Rdo. Enrique Curto, Beneficiado de la S.I.C.B. de Tortosa
D. Enrique de Vega, Capitán de la Marina mercante
Enrique Gómez
D. Enrique Rubio
Rdo. Ernesto Montfort
D. Espartaco Borja Santoni
Eugenio Jofra
Ilmo. D. Eugenio Mazón
D. Eugenio Vélez Troya
Rdo. D. Eulogio Real Herráiz
Dr. Eusebio Lafuente
Fabiola
El Fary
Dr. Fermín de Urmeneta y Cervera
Excmo. D. Fernando Lázaro Carreter, Académico
D. Fernando Vizcaíno Casas
Rdo. Fidel Haya Guaita
R.mo Mons. E. Fiorin, Canonico di San Marco di Venezia
M.I. Dr. Francisco Camprubí
Rdo. Francisco Also Balaguer
D. Francisco Bertrán
Paco Flaqué
Paco Morán
D. Francisco de Asís Rovati
Dr. Francisco Sánchez-Ventura Pascual
Excmo. D. Francisco Umbral
D. Francisco-Javier Lizarza
Monsieur l'abbé Franck-Marie Quoëx des clefs

T.R.P. Dom Gérard Calvet, O.S.B.
S.A.S. il P.pe Giovanni Alliata di Montereale
Dña. Gloria Sacrest Recolons
Excmo. D. Gonzalo Fernández de la Mora
Rdo. P. Gonzalo Higuera, S.I.
En Guillem Viadot
Count Guillermo de Malapert
Herta Frankel
Oliviero Migliore, Holly one
Rdo. Dr. Ignacio Segarra Bañeres
D. Ignasi Rubio de Pino
Ilmo. y Rvdmo. Mons. Isidro Gomá Civit
D. Juan Vilá Reyes
D. José-María Huertas Clavería
Comte Jacques de Ricaumont
Monsieur l'abbé Pechat
D. Jaime Capmany
D. Jaime Corbera
Il.lm i Rvdm. Mons. Jaume Fábregas Baqué
Mn. Jaume Llop
Mn. Jaume Masvidal i Gual
Dr. Javier Mahillo
Monsieur l'abbé Jean-Michel Duport
Jelzy
Ilmo. y Rvdmo. Jesús Carda Pitarch
D. Jesús de Trastamara
D. Jesús Gil y Gil, Alcalde de Marbella
Rdo. D. Jesús Urteaga Mrs Nazarena Hawkins
En Joan Camprubí, Capri
En Joan Escapa
Mtre. Joan Gaig Andreu
Mn. Joan Gamissans
En Joan Lucas
Joan-Ramon Mainat
M.H. Joaquim Xicoy i Bassegoda
Mn. Joaquim-Maria Martínez Roura
Jordi Ventura
Dr. Jorge Tortorelli
Mn. Jorge-María García-Die y Miralles de Imperial
Dña. María-Luisa Vda. Jornet
D. José Alfaro
Mn. José Galofré Raspall
Excmo. y Rvdmo. Mons. Dr. José Guerra Campos
Rdo. José Mariné Jorba

D. José Payá
Rdo. José Vidiella
M.I. Dr. José-Antonio de Peray Batlle
José-Luis Coll
Mn. José-Manuel García-Die Miralles de Imperial
Rdo. P. José-María Alba Cereceda, S.I.
José-María Albacar
Excmo. D. José-María Porcioles, Alcalde de Barcelona
Rdo. José.María Ribes Herrero
D. José-Miguel Garrigues
En Josep Alsina
Mn. Josep Arans
Excm. i Rvdm. Mons. Jaume Capmany Casamitjana, Obispo auxiliar de Barcelona
Mn. José Ricart Torrens
Mn. Josep Soler i Soler
Josep-Antoni Joseph
D. Josep-Maria Ballvé
Dr. Josep-Maria Caussa
Mn. Josep-Maria Fornells Cantons
En Josep-Maria Lladó
Monsieur l'abbé Joseph Rouxel
Dr. Juan Balansó
Rdo. P. Juan Corbella Margaleg
D. Juan de Ávalos
D. Juan Poch
Ilmo. y Rdmo. Julián Fernández del Corral, Capellán de la S.M.O.M.
Excmo. D. Julián Marías, Académico
Mn. Laureà Guibernau
Excmo. Dr. Laureano López Rodó
Lauren Postigo
Mn. Leandre Niqui Puigvert
Mn. Leandro Casamor Prat
Mn. Lluís Brossa
Il.lm i Rvdm. Dr. Lluís Serrallach
Dña Lola-María Miró-Sans
Rdo. Lorenzo Oms
Sig.a Luciana Bassi
Rdo. Luis Riba
Rdo. Luis Sanz Burata
D. Luis-María Hernández Yzal
D. Manuel Aragonés
Ilmo. D. Manuel Ausensi y consorte
M.I. Dr. Manuel García Sancho
Excmo. D. Manuel García Miranda y Rivas, Embajador de España
Mar Herrero
Barone Marcello Miceli
Emmo. y Rvdmo. Mons. Dr. Marcelo González Martín, Cardenal Arzobispo de Toledo
Dña. Margarita Landi
Dña Margarita Sorkau
Dña. Mary Carrillo Moreno Mary Santpere
Dña. María del Carmen Esteban Clavería
Na Maria Figueras
Dña. María Salvá
Dña. María Suñer
Dña. María-Luisa Forner
Rdo. Dr. Mariano Artigas Mayayo
D. Mariano Jover
Excmo. Sr. Marqués de Albaicín
Excmo. Sr. Marqués de la Conquista Real
Il.lma Sra. Marquesa de Tarradellas
Ilmo. D. Mauricio Torra-Balari
Excma. Sra. Mercè Sala
Dña Mercedes Rosales
Meritxell Bargalló
Michael Davies Esquire
Gr. Uff. Michele Giampietro Casano
D. Miguel Castellví
D. Miguel Jordá
Sig. Moreno Marcucci
Emm i Rdm. Mons. Dr. Narcís Jubany Arnau
En Nicolau Casaus
Excmo. y Rvdmo. Mons. Octavio-Nicolás Derisi
D. Pablo Civil
Mtro. Palomares
Prof. Dott. Paolo Ungari
En Pau López
Mgr Paul Graselli
D. Pedro Bouyssi
D. Pedro Carrasco
Ilmo. D. Pedro Sols
Monsieur Philippe Prual
Très Révérend Monseigneur Pierre de la Lande d'Olce
Em.mo e R.mo Mons. Pietro Palazzini
Rdo. Primitivo Bellver
D. Rafael Céster
Dr. Rafael Gambra Ciudad

M.se Avv. Raimondo Marini Clarelli
M.I. Ldo. Ramón Boix Querol
Rdo. Ramón Cabús Colat
D. Ramón Fernández Canivell
D. Ramón Forcadell Prats, "el tigre del Maestrazgo"
D. Ramón Moreno
Mn. Ramón Prat
D. Ricard Blasco
Ilmo. D. Ricardo de Vigo Badía
Dña. Rita Puigvert
Dña Rocío "Jurado" Mohedano
En Salvador Escamilla
Dr. Salvador-Fernando Navarro Morlans
Rev. P. Sansoni, O.P.
Rvd. P. Serafí Alemany, C.O.
Sig. Serg Sursock
Mlle Solange Petit d'Etroyat
R.P. Stefani
Terenci Moix
Rdo. Dr. Tomás Gumí
Rdo. P. Gordon, S.I.
Rdo. P. Dr. José-María Urteaga Embil, S.I.
Rdo. P. Dr. Luis Vela Sánchez, S.I.
D. Vicente de Cadenas y Vicent
D. Vicente Patuel
Rdo. Vicente Portalés
Mtro. Vittorio Sicuri


Ilma. Sra. Condesa de Morata del Jalón
José-Luis Uribarri
Rdo. P. Bartolomé Vicens Fiol, O.P.
Rudy Ventura, Jaume Ventura Serra

Requiescant In Pace

El voto de ánimas, por el Rdo. P. Jorge Loring, S.I.

Temores en el favor
Cuando en mis manos, Rey eterno, os miro,
y la cándida víctima levanto,
de mi atrevida indignidad me espanto
y la piedad de vuestro pecho admiro.

Tal vez el alma con temor retiro,
tal vez la doy al amoroso llanto,
que arrepentido de ofenderos tanto
con ansias temo, y con dolor suspiro.

Volved los ojos a mirarme humanos,
que por las sendas de mi error siniestras
me despeñaron pensamientos vanos;

no sean tantas las miserias nuestras
que a quien os tuvo en sus indignas manos
vos le dejéis de las divinas vuestras.

Lope de Vega

Galería Margarita Cruells y Massagué-Batlle, PhD (1928-1995)

BIOGRAFÍA

La Lda. Dña. Margarita Josefa Francisca Cruells y Massagué-Batlle nació en la ciudad de Barcelona (España) el 6 de agosto de 1928, fiesta de la Transfiguración del Señor. Recibió el Santo sacramento del Bautismo el 2 de septiembre del mismo año. Tuvo que esperar a la Liberación de Barcelona para poder recibir la Primera comunión el 14 de junio de 1939 y el sacramento de la Confirmación.

Hija de Don Jaime Segismundo Juan, presidente del Montepío "La Juventud martinense", empresario textil y clarinetista, y de Doña Antonia Dolores Rosario, tuvo un solo hermano, el Ilmo. D. Juan- Armando Cruells Massagué-Batlle, Caballero de la Sacra y Militar Orden Constantiniana de San Jorge, Caballero de la Real Orden de San Miguel del Ala y tenor lírico.

Inició sus estudios primarios en la Escuela de Doña Mercedes del Rey. Después, cursó el Bachillerato. Prosiguió sus estudios en la Academia Cots de Barcelona y, desde muy joven, se interesó por los idiomas extranjeros, que empezó a estudiar en el Instituto Británico y la Academia Berlitz de Barcelona.

Sus verdaderas pasiones fueron los viajes y el arte: la moda, la literatura, el arte dramático, el piano y el canto, por lo que, después de estudiar en el Conservatorio Superior de Música del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, se trasladó a París, donde estudió canto lírico en el Conservatorio galo y lengua francesa en la "Alliance française". Finalizó sus licenciaturas en lenguas modernas en la Universidad de la Sorbona.

No pudo desarrollar plenamente su vocación musical y artística debido a la prohibición de su padre, que nunca vio con buenos ojos que una mujer se dedicara a tales menesteres.

Barcelonesa, catalana y española, destacó por su patriotismo y dedicó gran parte de su talento al servicio de la Sección femenina de la Falange Española Tradicionalista y de la JONS, haciendo honor a su condición familiar tradicionalista de "margarita", con el objeto de ayudar a la promoción de las mujeres más desfavorecidas. Católica a machamartillo formó parte de las conferencias del Rdo. Ldo. Mas de Xaxars en el Ateneu barcelonès, del que, a pesar de su condición femenina, fue asociada. También perteneció a los movimientos de Acción católica, como la O.C.O.

Desde muy pequeña fue gran aficionada a la equitación, siendo de las pocas mujeres capaces de conducir moto y automóvil, lo cual le facilitó el desempeño de ciertas misiones en la Europa central.

Su vida laboral transcurrió en las siguientes empresas: "Vilardell, S.A.", "Perfumes Myrandés", "Hispano-Americana de transacciones, S.A.", "Hijos de H. Bender", Ilmo. D. Ramón Par i Tusquets (teniente de alcalde del Excmo. Ayuntamiento de Barcelona), Feria Oficial e Internacional de Muestras de Barcelona, "American Chamber of Commerce in Spain", a partir de lo cual empezó a prestar su colaboración para los Servicios secretos americanos como encargada de información económica en el sur de Europa, con el Decano del Ilustre Colegio de Abogados de Barcelona, D. F. A. Condomines y finalmente con la multinacional venezolana "Exclusivas inmobiliarias Alberto Oriol Cavagliani".

Contrajo matrimonio a una edad avanzada - a los 37 años- el 22 de mayo de 1965 en la Parroquia de San Francisco de Sales (Archidiócesis de Barcelona) con el ingeniero textil D. Alejandro Santolaria de Puey y de Lafuente, del que nacieron dos hijos: el Ilmo. y Rdmo. Ldo. José-Apeles Santolaria de Puey y Cruells, prebítero, abogado en ambos foros, de la Soberana y Militar Orden de Malta, etc.  y el Ldo. e Ing. Héctor Santolaria de Puey y Cruells, de la Real Orden de San Miguel del Ala, matemático e ingeniero. El primero de los cuales ha heredado su enfermedad y las consecuencias del tardío esposalicio.

Este matrimonio, junto con el fallecimiento de su madre, Doña Antonia-Dolores, truncaron su carrera profesional, salud y felicidad, empezando a padecer la enfermedad de Alzheimer que la llevó al fallecimiento a la edad de 67 años el primero de junio de 1995, habiendo recibido los Santos Sacramentos y la Bendición Apostólica. Los funerales tuvieron lugar al día siguiente en el Tanatorio de Les Corts. Fue inhumada en el Panteón familiar del Cementerio de Les Corts de Barcelona, donde espera el día de la Resurrección.

Dejó diversas pinturas e, inéditas, muchas obras literarias manuscritas que poco a poco nos proponemos ir poniendo en conocimiento del público. Su predilección fue la novela y la fábula moral, habiendo recibido gran influencia del escritor catalán Josep-Maria Folch i Torres. Siempre escribió en catalán pre-normativo, pues estaba acostumbrada a leer obras en tal lengua incluso en momentos en que eso no era muy acostumbrado en la propia Cataluña.

Algunas obras

El noi tímid
(de próxima publicación)

PRÒLEG

Ha estat un èxit, deia el pare d'en Marçal, comentant el partit de bàsquet, d'ençà poc acabat, mentra la mare i la Marta paraven la taula.

En Marçal afegia, una mica petulant, “això no és res, pare. En el camp d'ells els farem el doble de punts!”

“Home, tant com això...” -afegia el pare no volent pecar pas d'optimista-, però amb l'entusiasme que demostrava per la victòria de l'èquip del poble i amb els ulls brillants de satisfacció que posava cada vegada que mirava el seu fill petit. Es veia ben clar que esperava molt del minyó.

La Marta, rient i joganera com sempre, va intervenir amb un xic de malícia, dient que els “Globetrotters” no hi tenien pas res a fer davant el seu germà.

Tot d' una va agafar el cove verd del pa i se'l va posar per barret i amb el cullaró en una mà a faisó de batuta es va a posar a marcar el pas marcial, imitant les “majorettes”, per a començar a assajar- segons deia ella-. L'entrada d'en Marçal al primer equip americà en flaire de multitud.

El pare va riure de l'acudit de la noia; era la nineta dels seus ulls i sabia convèncer-lo tan bé que quan la Marta, voluntariosa com era, desitjava quelcom, el seu pare no sabia resistir-se a complaure-la.

Estava clar que la noia era molt afectuosa, treballadora i sobretot molt alegre; al seu costat no hi havia preocupacions ni problemes, no es planyia mai de res, ans al contrari, tota ella semblava irradiar una simpatia i una força innata que feia que tothom volgués ésser amic seu.

Feia poc que havia fet els setze anys i, quan el seu pare va parlar-li de posar-la en el seu negoci en qualitat d'administrativa, ja que no volia continuar estudiant, va protestar: “però, papà! Que vols que em converteixi en una solterona enmig de tants llibres de comptes?”

Ella preferia ajudar la seva mare en la tasca de mestressa de casa i sobretot, a la caiguda de la tarda, poder anar a donar un tomb pel passeig amb les seves amigues, cosa que, d'haver estat al costat del seu pare -pensava la Marta-, no hauria tingut temps de fer.

Qui menys participava aparentment de la gatzara de la família era en Lluís i no perquè no s'alegrés de l'èxit que havia tingut el seu germà en l'equip junior de bàsquet, del que aquest era el capità, i un bon jugador, com prou bé havia demostrat aquell mateix matí. El que passava és que en Lluís era més aviat introvertit i, igual que en les altres ocasions que la Marta en feia una de les seves, se la mirava amb un somriure benèvol i ple de dolcesa, mentre pensava que no en va la Marta gaudia de tantes simpaties fora de la casa perquè s'ho mereixia!, així com en Marçal, que ja prometia ser una figura de l'esport als seus 13 anys, un menys que en Lluís, encara que alt i fornit amb una bona complexió atlètica.

En Lluís, físicament s'assemblava més aviat a la seva mare, alt per als seus 14 anys, però prim, i mentre els seus dos germans eren morenos i amb els ulls de color verd, en Lluís no comprenia, encara que tampoc el preocupava, com la Naturalesa l'havia dotat amb aquell cabell ros tirant a vermellòs. La seva mare era rossa també, però no pas amb aquell to tan panotxa!

A l'escola, els papers dels germans també es diferenciaven, puix en Lluís s'aplicava a fer les tasques que li manava el mestre i quan aquestes eren acabades, així com els petits serveis que li manaven fer els seus pares, sempre se'l podia veure per algún racó llegint.

En canvi en Marçal, entre els entrenaments, els comentaris del partit amb els condeixebles, alguna que altra falta que feia a l'escola, per motius esportius -deia ell-, potser perquè l'estudiar no li agradava prou, o perquè creia que amb el bàsquet ja el món era seu, el cert és que l'aplicació mermava i, encara que el seu pare sovint li recomenava: “no descuidis l'estudi”, el pare, entusiasta com era de la cultura física, també pensava que al noi no se li podia demanar massa perquè en Marçal ja s'esforçava en el camp de joc! Aquell fill li donava moltes satisfaccions i li ocupava moltes estones en què el pare gaudia de debó i quan en les reunions de la Junta del Casino sempre era felicitat per un altre soci per les qualitats esportives d'en Marçal.

D'en Lluís no se'n procupava gaire... Per què? Si era un bon minyó a casa i el mestre no li anava mai amb cap queixa. Només a les hores de menjar o bé quan es trobaven per casa, el seu pare li preguntava: “Com va això, Lluís?”

-”Bé, pare” li responia el noi, que era parc en paraules, i aquí acabava tot.

La propera arribada de la festa major del poble va portar un enrenou a la família. L'equip estrenava nou vestuari per a jugar nogensmenys que amb un equip junior de primera divisió. De manera que per fer un paper airòs quan es jogués el partit, entrenaven a totes hores (sempre que les forces físiques els ho permetien, està clar). El pare d'en Marçal, si bé no descuidava el seu treball, anava gairebé a casa només que a les hores de menjar i anar a dormir, ja que, a més del càrrec que tenia en el bàsket, formava part de la comissió de Festes que es cuidava de l'envelat i altres actes culturals i recreatius.

El ball de l'envelat sí que portava de cap a la Marta. Només tenien tràfecs amb les seves amigues: a veure com es vestirien, com es pentinarien,... Va demanar de seguida unes sabates amb un taló ben alt. La mare en principi s'hi va oposar dient que era gairebé una nena per anar vestida d'aquesta manera, i la Marta, veient que potser no podria convèncer-la, va mirar de “caçar al vol” el seu pare en una de les curtes estones que aquest es deixava caure per casa. Com sia que li semblà que aquest “no estava per brocs” va posar aquell molée (?) tan graciòs de quan estava contrariara, i en el qual se li marcaven uns sotets en les seves galtes de rosa fresca i... va vèncer la situació!

El seu pare va accedir a comprar-li les sabates de taló, encara que, per no desautoritzar el bon criteri de la mare, el taló no fou tan alt i prim ni platejades con la noia volia, sinó blanques, com el vestit que havia d'estrenar el dia del ball.

A l'envelat el festeig fou organitzat per la Junta en tres parts.

Una primera dedicada a la gent que podríem dir-ne gran, on es tocaren els valsos, rumbes, tangos, … Està clar que joves i grans podien gaudir i fruir de la pista de ball.

Després, hi intervenien un nombre de variades atraccions: cantants moderns, il.lusionistes, humoristes,... (la joventut deia maliciosamente que, com sia que els organitzadors tots eren grans -”velles” deien ells-, ho havien destinat així per poder asseure's després d'haver ballat i, finalment, la resta del temps era perquè els “cansats” pleguessin i donessin marge als balls frenètics del jovent.

A la Marta li era igual el ritme que toquessin els músics. El que ella volia era ballar! Per això el dia de la festa, després de tenir una mica de paciència perquè els seus pares poguessin fer-ho, va preguntar a la seva mare si li cedia la parella, la qual va accedir gustosament, i acaparà el seu pare.

Tothom tenia posada la vista un moment o altre en aquella parella perquè -val a dir-ho- la Marta estava radiant de bellesa i el seu pare, potser per estar a to amb la seva filla, ballava com un consumat ballarí. “Voltem més, papà!”- cridava joiosa la noia al compàs de les voltes d'un vals.

Després de bastants balls, el pare ja se sentí cansat va dir per anar a seure, puix si seguien ballant, ella no podria fer-ho amb llurs amics. La noia, tot fent-li, meseanies (?) va contestar-li que no hi havia ballador en tot l'envelat com ell, afegint: “Ets el papà més maco que hi ha aquí” i, semblant-li que es quedava curta amb la seva lloança, va continuar: “És a dir, el més maco del poble... del món!” digué al final molt satisfeta d'haver trobat la paraula justa.

-”Mira, Marta, allà a la llotja em sembla que tens uns minyons que t'estant esperant.”

-”Per això, papà, no em deixis”- digué la noia preocupada.

-”No dius que vols ballar?” preguntà el pare una mica desconcertart.

-”És que jo vull fer-ho amb el Tommy i -va afegir amb un aire contrariat- encara no ha vingut. Si vaig a la llotja ja no em podré desfer-me dels qui m'hi esperen.”

-”En Tommy, dius? Qui és aquest? Algun extraterrestre?” -feu el pare rient.

-”No, papà, digué la noia divertida. Tu no et recordes d'en Tomàs, de Can Costa, que està estudiant a la Universitat a Barcelona? Ha vingut a la Festa major i aquest matí, en sortir de l'església, m'ha dit que li guardés tots els balls. Té 22 anys i és maquíssim. Si l'has vist segurament que no l'hauràs reconegut. És alt i ben plantat.” El pare l'interrompé:

-”Doncs mira, Marta, ara sí que et deixo, perquè si tan terriblement atractiu s'ha tornat aquest xicot no fos cas que quan ens n'adonéssim estés ballant amb la teva mare i haguéssim perdut la parella tú i jo.”

En Lluís, junt amb alguns condeixebles, havia d'anar a l'escola a preparar una exposició que s'inaugurava el dia següent, de treballs dels alumnes, segons els havia demanat el mestre. Havia quedat amb els de casa seva que en acabar aniria a reunir-se amb ells a l'envelat.

En sortir de l'escola, en Pere i ell varen passar per la fira, que els venia de pas i, tot rosegant ametlles garrapinyades que es compraren, varen anar curiosejant per les diferents barraques que hi havia muntades. Davant d'una d'elles va veure el seu germà Marçal amb uns quants anics de l'equip. Portava a cada mà una ampolla de xampany, que segurament havia guanyat en algun joc en què participà.

En aquell instant tractaven de fer punteria en una barraca de tiro, tot fent grans alardes de la seva perícia, el que va fer exclamar a l'amic d'en Lluís:

-”Aquests del bàsquet es pensen ser els amos del poble!”, mes, en adonarse que entre ells hi havia en Marçal, hauria volgut mossegar-se la llengua. En Lluís no es va pas enfadar, puix veia que el seu company tenia raó; si bé -pensava- que tota la culpa no era dels nois.

Tots eren ben plantats i així ho reconeixien els entusiastes del poble. Gairebé tots pertanyien a famílies benestants o bé a pares molt moderns, d'aquells que no escatimen mai l'assignació setmanal per a les despeses del fill, encara que després els falti per menjar, amb tal de “figurar”, i el bàsket obria les portes dels seus fills i d'ells mateixos perquè es parlés de llurs famílies.

De manera que els minyons gastaven els diners que els donaven els pares en capricis, l'adulació popular, el saber-se reconeguts quan anaven pels carrers, la joventut que sel's atansava en busca d'autògrafs,... feia que anessin donant ales a aquells nois que podien o no podien arribar al que prometien, més de no ser així (excepte alguna petita minoria), quan foren més grans no tindrien ni ofici ni benefici.

En arribar aprop de la casa d'en Pere els dos nois s'acomiadarien ben cordialment amb un “fins demà” i en Lluís va fer cap a l'envelat.

Anava a començar la segona part i com que el xicot va veure que la llotja dels seus pares estava plena amb gent que parlava amb ells per un costat i per l'altra banda d'amics i amigues de la Marta, optà per posar-se en una de les darreres files de cadires en front mateix d'on estava la seva família, esperant més tard per unir-se a ella.

De sobte la sala va quedar il.luminada només amb els potents focos que dirigien la llum cap al mig de la pista i van començar les atraccions.

Quan potser feia ja uns vint minuts que havien començat, en Lluís notà que a la sala hi havia una forta atmosfera con si tot el que escapava als focos anés quedant difuminat.

No en va fer massa cas perquè els de les llotges i les primeres files res no deien i estaven embadocats mirant l'espectacle.

El treure la vista de la pista i veure que la llotja dels seus pares gairebé havia desaparegut dels seus ulls, el noi, alarmat, s'aixecà per anar cap a ells, mes gairebé alhora algú cridà: -”Foc!” I la gent va saltar alarmada del seu seient.

Aleshores en Lluís va veure un nen de dos o tres anys que estava en el passadís del seu costat prop de la barana i, adivinant el que anava a passar dintre d'un segon, al temps que la lona del darrera d'on ell havia estat sentat començava a cruixir i resplandia pel foc., agafà la gabardina, va saltar sobre el nen i embolicant-lo amb ella va correr a passar pel mig de la lona ja socarrada.

Allò va ser un Apocalipsi, més que res per l'esverament de tothom, que corrien despavorits d'un lloc cap a l'altre.

Els pares de l'infant que en Lluís s'havia emportat i que estaven asseguts vuit o deu cadires abans d'arribar al passadís es planyien, puix no sabien on parava el nen. “De no haver-lo deixat anar fins al passadís uns moments abans..., perquè el nen es cansava d'estar tan quiet, i poc ens pensàvem la tragèdia que s'acostava!”- deia la mare plorant desesperada.

Pel costat on estaven els pares d'en Lluís es podia sortir sense perill. Només era el fum que s'enfilava cap al nas i arribava a la gola, mes el foc no hi havia arribat encara. Els més serens així ho feren, aconsellant els altres que els seguissin, mes els de la banda on estava en Lluís, en veure el foc tant a la vora, al principi van perdre la serenitat i s'atropellaven mútuament.

L'arribada dels bombers va posar ordre en aquell caos. No hi va haver cap víctima. Els qui varen sortir per entremig del foc es feren algunes cremades de segon grau mentre d'altres l'únic que van patir és un espant molt gros que els feu estar malalts dos o tres dies.

Durant un parell de setmanes en Lluís va ésser un heroi comarcal. Els darrerament assebentats preguntaven: “Qui dieu que va ésser el salvador? Ah ja! Aquell noi que juga a bàsket Ah sí! Està fet un atleta aquell minyó...”

-”No, no” -afegia el qui ho explicava.

-”L'altre, l'altre germà, el del cabell roig.”

-”Si es veu nolt aturat!”

-”No ho va pas demostrar?” -afegien vivament alguns.

-”Potser serà aturat, però és un valent!” deien els altres.

Aviat se'n va deixar de parlar. Al Lluís, modest com era, sempre li havia cansat que el paressin enmig del carrer per felicitar-lo o perquè expliqués els detalls de com havia succeït. De manera que quan va poder sortir de casa sense que es fixessin en ell va respirar tranquil.

De totes maneres quelcom havia canviat dins seu, no es sentia tan feble, tan poqueta cosa i experimentava una gran satisfacció interior en veure que el petit infant que havia arrancat, si no potser d'una mort segura, almenys sí d'unes cremades o trepitjades que el podien deixar senyalat per sempre, li atansava els seus bracets cada vegada que ell i la seva mare l'anaven a veure i sobretot recordava la seva mare, sempre callada i enfeinada amb les coses de la llar, quan al dia següent del succés li va dedicar aquella mirada especial entre agraïda i d'aprovació que al Lluís li va arribar al fons de l'ànima, com dient-li: "sabia que podies fer-ho, no esperava menys de tú.”

Aquell matí en Lluís va anar per encàrrec del mestre a l'estanc, on venien també material didàctic i objectes d'escriptori, a veure si ja havien portat les llàmines que es necessitaven a l'escola.

Pel camí va trobar Don Cosme, que correspongué a la salutació d'en Lluís d'una manera especial -li semblà a ell-, ja que si bé Don Cosme estava seriós com sempre, l'expressió dels seus ulls era més brillant, més amical- pensà el noi.

Al poble es deia que Don Cosme havia viatjat molt i era savi. El pare d'en Lluís el tenia en gran estima, així com tots els altres socis del Casino, on era freqüent veure'l a la biblioteca i a alguna xerrada de tipus científic i fins i tot la gent senzilla del poble l'apreciava i li tenia un gran respecte.

Segons es comentava, Don Cosme havia estat oficial de la Marina mercant des de molt jove, mes ho va tenir que deixar per motius de salut i va dedicar-se de ple a la Biologia, ciència per la que sentí sempre un gran interès.

Les seves recerques el portaren a viatjar pels més diversos punts del continent.

Va casar-se bastant gran, després d'una vida dedicada totalment als viatges i a la investigació, i justament fou en un viatge becat per l'Institut Oceanogràfic per anar a Sudamèrica quan decidí emportar-se la seva muller i el seu únic fill de pocs anys, pensant que l'estància de la seva família a la vora d'ell havia de ser més agradable per a tots.

Malhauradament el vaixell en què viatjà va encallar a causa d'un fortuit accident i sense donar temps de posar tots el passatgers sans i estalvis va emportar-se cap al fons del mar entre els que quedaven a la dona i al fill del dissortat biòleg i junt amb ells totes les seves il.lusions.

Va trigar molt a refer-se, millor dit, no es va refer mai més, puix si bé el seu portament sempre havia estat seriós, els ulls i les lleugeres ulleres que els envoltaven feien endevinar la pena que sentia…

Passaren els anys i Don Cosme, que va perdre tot el seu afany de viatjar, aparegué un bon dia en el poble d'en Lluís buscant serenitat i repós pel seu dolor. Es va trobar bé entre els habitants del poble i s'hi quedà i començà a escriure llibres científics explicant les memòries dels seus viatges, que li eren editats tot seguit.

En Lluís recordava que en un dels seus passeigs pels voltants del poble on li agradava anar per contemplar la Natura i llegir amb tranquilitat assegut a l'ombra d'algun arbre es va trobar un dia amb Don Cosme. Fou la única vegada que el savi li dirigí la paraula, mentre en Lluís pensava: “Heus ací un altre solitari que passeja com jo.”

Aquell dia en Lluís s'estava fixant en un niu de codornius.

Don Cosme, després de saludar-lo des del camí s'hi atensà i en veure la curiositat amb que ho mirava el noi, li va fer algunes preguntes. D'una cosa van passar a l'altra. En Lluís no s'explicava com essent aquell home tan savi com deia tot el poble, que ho devia saber tot, tenia paciència per escoltar-lo tan atentament i encara fer-li preguntes.

El noi li va parlar de tot el que havia averigüat en els seus passeigs, dels insectes, de les espècies d'amfibis que havia descobert dintre dels bassals i que més tard consultava en els llibres per a conèixer-les millor, del vent, de la pluja, que si era menuda li agradava entomar... Ell mateix no entenia com sempre tan callat tenia ganes de parlar tant!

Don Cosme també li explicà moltes coses que el noi escoltà amb gran atenció. S'havien trobat dos solitaris: un amb molta vida interior i ganes d'aprendre i l'altre amb moltes ganes de ? A algú que, com ell endevinava, es trobava també sol i era talment intel.ligent. Es va establir entre ells una corrent de simpatia i en acomiadar-se, el biòleg li va dir que li enviaria un dels seus llibres on podria cercar algunes de les coses que volia saber.

Fou el seu pare qui li va portar a casa el llibre que Don Cosme li va lliurar perquè el fes a mà a en Lluís.

Com que el seu pare no li preguntà res, el noi potser ben al revés del que haurien fet els seus dos germans en trobar-se en tan singular situació, recollí el llibre sense més i es va dedicar en el temps successiu a llegir-lo amb avidesa i fruició.

Des d'aleshores -això havia succeït a finals de l'estiu passat i ja començava el novembre- no havia vist a Don Cosme només que un parell de vegades -i encara una de lluny- i l'altra acompanyat, el que feia que el noi no li pogués fer cap comentari a propòsit del llibre.

De no portar tanta pressa -pensava ell- Don Cosme s'hauria aturat, més tímid com era, gairebé estava content de que fos així i no pogués fer-ho. Era molt poca cosa ell per ser qui escomet (?) un senyor de tanta personalitat.

Pensant en tot això, arribà a l'estanc. La senyora Júlia estava despatxant i li pregà que entrés a la rerabotiga i triés les llàmines que necessitaven. Així ho va fer i ja anava a sortir a pagar-les i acomiadar-se quan va sentir que parlaven d'ell.

No es va atrevir a sortir, ja que no sabia el que s'havia dit abans i esperà, malgrat la pressa que tenia, una breu estona que canviessin de tema.

Sentí que la senyora Júlia preguntava al seu interlocutor:

- “I així no s'ha sabut encara com es va provocar?”

Fou la veu de Don Cosme qui respongué a la senyora Júlia mentre s'acariciava la negra barba, ja amb alguns fils platejats:

- “Sembra ser que els bombers varen trobar al voltant de l'envelat ampolles buides de begudes alcoholiques, així com puros sense acabar de consumir...”

En Lluís va recordar de sobte el seu germà amb les ampolles de xampany i una esgarrifança recorregué el seu cos. Mes en seguida va pensar que en Marçal tenia bons sentiments i que mai hauria fet un acte d'aquesta mena, ni tampoc hauria caigut en excessos fins a embriagar-se, de la mateixa manera que hauria evitat -n'estava segur- que qualsevol fes una salvatjada d'aquesta mena.

- “Ja es descobrirà, senyora Júlia, -anava dient el biòleg- no li càpiga dubte, ja es descobrirà. Potser segons qui sigui o quins siguin, s'hi posarà terra a sobre... Sortosament no va passar res greu mes de nois com en Lluís no n'hi ha en aquest poble... altra cosa seria si tothom fos com ell!”

La senyora Júlia digué:

- “I en canvi sembla distret, apocat i parsimoniós...”

Don Cosme va interrompre-la bruscament i mentre la seva veu s'anava suavitzant deia:

- “Del que vostè en diu apocat no és res més que prudència, una prudència que haurien de tenir molts joves als que se'ls té per eixerits quan el que són és impertinents. No és parsimoniòs; és una personeta molt intel.ligent que abans de prendre una decisió la mesura, si bé amb el seu comportament a l'envelat ens demostrà que sap prendre decisions ràpides quan és precís. I, per descomptat que de distret no en té res! Vàreig tenir ocasió de parlar amb ell una bona estona fa dos o tres mesos i vàreig quedar sorprès de l'agudesa de la seva observació, de quant enriquit està de detalls que passen desapercebuts per a persones ben dotades intel.lectualment, el que ens demostra que té una gran paciència, qualitat essencial per dedicar-se a la investigació, una bona memòria i unes ganes enormes de saber. I a part de tot això té un gran cor i molt bons sentiments envers la seva mare a la que penso considera la més feble de la família i s'identifica amb ella, segons em sembla descobrir sense que ell en fes cap al.lusió.”

“Penso que la seva intel.ligència és extraordinària I és el que val més de casa seva i, encara que no m'agrada intervenir en assumptes de família, crec que si el xicot m'ho demanés, amb gust en parlaria amb el seu pare, arribat el moment de decidir-se pels estudis superiors.”

El noi no podia esperar més. La senyora Júlia sospitaria que passava massa temps per a buscar les làmines i per altra part tot l'escoltat li produïa un enrenou dintre el cervell que estava desconcertat. No esperà més, sortí d'una rebolada. La senyora Júlia li preguntà:

- “Ja has trobat el que buscaves?” Mentre Don Cosme afegia somrient:

- “Hola, minyó, ja és la segona vegada que ens veiem avui, oi?”

El noi assentí amb una inclinació de cap, va pagar les llàmines i sortí cap a l'escola.

No va saber mai si s'havien adonat que va sentir la conversa, ni tampoc quan la senyora Júlia va dir a Don Cosme:

- “Li voldria fer una pregunta...”

- “Vostè dirà...-digué ell”

- “Eren potser de la marca “Romeo y Julieta” els puros que estaven llençats al costat de l'envelat?”

- “Per què m'ho pregunta?”

- “Perquè... foren comprats aquí -digué la senyora Júlia pensant en el Marçal-, mes callà sense afegir cap mot més.

L'exquisita tàctica i prudència del biòleg feu que aquest es limités a dir:

- “Miri, senyora Júlia, no hi pensi més en tot això. A hores d'ara la policia ja sap tot com ha anat. Ells faran el que creguin convenient. Nosaltres a lo nostre i a oblidar el que pugui perjudicar el bon nom de les famílies i a ajudar aquest noi tan tímid que acaba de sortir d'aquí”- digué Don Cosme amb certa commiseració.

Mes... el savi s'equivocava perquè aquell noi ja no existia. Ell havia fet posssible amb la seva comprensió que entengués el perquè el noi era tímid i encoratjant-lo el guarís per sempre.

Pròleg i adaptació al català normatiu: Il.lm i Rvdm. Llic. Josep-Apel.les Santolaria de Puey i Cruells, escriptor

Il.lustracions: Jairo Betbesé, del Reial Cercle Artístic de Barcelona.